18 març - Ha mort Eduard Limónov. Me n'assabento assegut al sofà, després de sopar, mentre miro el Twitter tot menjant un iogurt de macedònia del casa Ametller. Tot d'una, enmig dels postres, se'm glaça el cos. Ha mort Eduard Limónov, per això immediatament truco al Joan Safont, responsable del suplement cultural del diari on treballo, i li dic que em poso immediatament a escriure'n l'obituari: "Joan, jo no sabia que els personatges de ficció també moren", li comento. Des del passat dilluns la meva vida laboral ha fet un gir copernical. No només per treballar des de casa, sinó sobretot perquè des del passat dilluns m'encarrego d'escriure articles sobre cultura i el coronavirus. La felicitat era això, potser. El primer que em diu el Joan és que l'escriptor rus no ha mort de coronavirus, però tant hi fa, tots dos decidim que cal fer-ne un article. Aquest d'aquí. Cal fer-ho perquè Limónov era escandalós, provocador, inquietant i, sobretot, polièdric. Els adjectius per descriure'l són inacabables, segurament per aquest motiu l'any 2012 el novel·lista francès Emmanuel Carrère va veure en la vida i l'obra d'aquest escriptor rus material literari de primer ordre que va convertir en un dels millors llibres publicats en la segona dècada del sXX.
Aquest estrafolari intel·lectual rus estimat i odiat a parts iguals ha mort en plena crisi mundial del coronavirus als 77 anys. Amb les causes de la mort encara per descobrir, que una vida com la de Limónov arribi a la seva fi en plena pandèmia mundial no deixa de ser, si més no, peculiar. Nascut a Ucraïna en els temps de l'antiga Unió Soviètica, Limónov va ser des de jove un rodamón que allà on va anar no va deixar indiferent a ningú, rebel i provocador tant en la seva vida com en la seva obra. Indigent a Moscou, majordom a Nova York o poeta bohemi pels carrers de París, no va ser fins a l'any 2003 que Limónov va tornar a Rússia, on, aprofitant la fama de personatge extrem que llibres escandalosos com Soy yo, Edichka li havien donat, va fundar el Partit Nacional Bolxevic –il·legalitzat l'any 2005- i posteriorment el partit d'extrema esquerra L'altra Rússia. Entremig l'any 1992, s'havia enrolat a les milícies feixistes sèrbies de Milosevic i Karadzic en plena guerra dels Balcans, participant activament en el setge de Sarajevo. Dècades més tard, ja a Rússia, en una estada a la presó condemnat per tràfic d'armes va escriure El libro del agua, la seva darrera obra.
La seva vida de pel·lícula va fer-se mundialment famosa l'any 2012 quan Emmanuel Carrère va escriure una premiada i fascinant biografia d'aquest personatge detestable i entrenyable a parts iguals, algú partidari sempre de la part oposada a tot. La novel·la de Carrère va convertir a Limónov en un escriptor més famós per la seva vida que no pas pels seus llibres. En definitiva, a algú amb ànima de poeta a qui un altre home va desenterrar de l'oblit per sempre.
Comments