D’acord, jo també m'he llegit l'article del Joan M. Minguet parlant de "La cultura de la riota" i hi estic al cent per cent d'acord, sí, però no voleu dir que tenim el que ens mereixem? Som fills de la societat de l'aparença, de la forma predominant sobre el fons, de la imatge valent més que mil paraules; Bibiana Ballbé, Miquel Calçada o Toni Soler, per dir alguns noms aquí citats, només són una imatge rere la qual s'amaga un exèrcit de gent que treballa pel sol fet de posar en boca d'un altre allò que sap. I ara em direu: val, això ja ho sé, però per què ens cal fer això?
Doncs perquè som els que ens miràvem la pel·lícula de "La Plaça del Diamant" amb la Sílvia Munt fent de Colometa el dia abans de l'examen de català en comptes de llegir-nos pulcrament la novel·la de la Rodoreda, o els que preferíem saber la història de l'Imperi Romà jugant a l'Age of Empires que no pas llegint els llibres de Socials. Hereus de la cultura de la immediatesa, del contingut condensat i filtrat en líquid per tal de no embafar-nos, vaja. Som els que preferim mirar un "Bestiari Il·lustrat" amb el Quim Monzó de convidat abans que anar a la Laie i comprar-nos els seus llibres de relats, o els que triem escarxofar-nos al sofà mirant com un home amb texans ens parla d'òperes de Wagner en comptes d’anar a la Biblioteca i recopilar informació sobre el Parsifal abans de comprar-nos una entrada pel Liceu amb seient al galliner.
I sí, no parlo de mi ni de tu segurament, però cal no oblidar que aquest és el país on un de cada tres adults basa la seva opinió en allò que els amics del Basté o del Cuní diuen a la ràdio o la tele i el país on dos de cada tres majors de 60 anys es passa la tarda mirant “Sálvame”. Ei, però quedem els joves. Sí, els joves, els que no estudiem Història de l'Art fins a 2n de Batxillerat i només en cas que fem el social o l'humanístic, donant per fet que algú que triï el tecnològic mai sabrà del cert la importància de la "Venus" de Botticelli, o els que sortim de l'escola sabent què va escriure Carner, Maragall, Llull, Cervantes, Larra, Bécquer i para de comptar, ja que si vols saber qui era Gabriel Ferrater o per què Machado és el pare dels del 27, més val que et busquis la vida o resis a la deessa Viquipèdia. Davant d'això, què volem? Tant de bo existissin a tothora programes com "L'hora del lector" o "Pienso luego existo" o "Nostromo"; què dic, tant de bo el canal 33 i La2 fossin els dos canals amb més audiència del país, però això no és així, per tant l'únic recurs per colar la cultura amb calçador és posant-hi o una noia amb talons, els llavis pintats i una cara angelical que et presenti de forma més atractiva aquella retrospectiva d'art oriental que fan al CCCB o un humorista que a partir de paròdies i d’imitacions dels Tonis Alba de torn t'expliqui que hi havia un president anomenat Companys que abans de ser afusellat es va voler descalçar per morir amb els peus nus tocant la terra catalana.
Que sí, que no cal donar pas a la cultura de masses sense oblidar la cultura de qualitat, però siguem un pèl més coherents i conseqüents, siusplau, que mentre tothom s'omple la boca amb aquesta afirmació també es criminalitza dia rere dia la cultura hip-hop, per posar algun exemple, la que ha fet que gràcies al rap xavals de catorze anys sense la ESO escriguin amb mètrica i rima o que gràcies als graffitis molts hagin acabat admirant Pollock. No hi busquem tres peus al gat: si el teatre val 20 euros, els llibres valen 15 euros, l'òpera val 60 euros, els museus només són gratuïts un cop l'any i els joves no tenim calés ni per pagar-nos la T-10, algú em pot explicar com aconseguirem crear una cultura de qualitat i atractiva que no sembli elitista?
L’Ovidi tenia raó: la cultura amb prou feines és cul.
(article publicat al digital Núvol)
Comments